Genocidis i crims contra la Humanitat


El pròxim dissabte, 20 de novembre de 2010 (coincideix amb el 35é aniversari de la mort de Franco), se celebren a València les primeres Jornades sobre Genocidis i Crims contra la Humanitat.
Tindran lloc a la Societat Coral El Micalet i comptaran amb la
presència de diversos ponents que explicaran, fil per randa, alguns
dels drames i tragèdies més sagnants del segle XX i de la primera
dècada del XXI: no podem oblidar que, dissortadament, la majoria
d’aquestos conflictes encara continuen latents i, per tant, no podem
contar-los en passat, sinó en present.

Es parlarà de Palestina, es parlarà de Bòsnia i
Hercegovina, es parlarà de Ruanda i també de la València de postguerra,
de la repressió franquista i de les fosses del silenci. Es parlarà del
Sàhara, tot i que no estava previst en un principi, però les notícies
que arriben amb comptagotes des d’El-Aaiún ho exigeixen per qüestions
d’urgència democràtica.

Per a fomentar la participació i el debat, aquestes jornades seran retransmeses en directe per internet mitjançant un servei de livestreaming,
la qual cosa permetrà als espectadors que no puguen assistir
presencialment a l’acte poder seguir les conferències des de casa i,
fins i tot, formular preguntes durant el torn d’intervencions a través
d’un xat habilitat a tal efecte. Només heu de fer clic en aquest enllaç.

Crec que és importantíssim que s’organitzen
iniciatives com aquesta, impulsada pel Fòrum per la Memòria del País
Valencià, el Centre Social Terra i Alerta Solidària: els mitjans de
comunicació sempre, o quasi sempre, ens donen una visió fragmentada de
la realitat, obliqua, sense matisos. I és per això que una persona que
vulga estar al corrent del que ocorre en el món, haurà de contrastar la
informació que extrau de la televisió, de la ràdio i dels diaris amb
altres fonts complementàries. Com per exemple, documentals, llibres
especialitzats, internet o unes jornades que ens permeten escoltar, en
viu i en directe, les experiències en primera persona dels
protagonistes circumstancials d’aquestos conflictes. No és el mateix
llegir les estadístiques, les xifres comparatives i les notes al peu
d’una notícia de la secció d’Internacional, possiblement copiada i
enganxada d’algun teletip de l’agència de premsa X o del corresponsal
Y, que sentir la història (en minúscula, sí, però no per això menys
dolorosa) en boca dels invisibles, dels que no tenen veu, dels danys
col·laterals.

Article publicat al diari digital L’Informatiu (18 de novembre de 2010)



Comparteix
Etiquetes
Escrit per Pau Alabajos


Fes un comentari